Ens vam trobar a la seu de l'Aula de Teatre que dirigeix en Dani Rebollo, al Teatre Municipal de Palafrugell. Hi érem tots. Fins i tot els personatges, que aleshores eren només uns noms escrits en uns folis, on es lamentaven profundament de tot allò que els passava, els passaria i els havia passat. En Quique ens va demanar d'arribar a l'extrem del text, d'anar-lo buidant fins arribar als racons més amagats dels personatges. Era un divendres de tardor.
 |
Durant l'estiu en Gerard havia escrit un text en excés narratiu, però amb una decisió dramàtica irrevocable. La proposta venia de l'Olga i en Dani. I també van ser ells els qui van proposar en Quique de dirigir l'obra. A la primera trobada vam sentar les bases d'allò que tots plegats preteníem. La Laura es va sumar al projecte per fer-ne les fotos i alhora presentar la proposta com a final de carrera.
L'Olga i en Dani van fer una primera lectura del text que havia escrit en Gerard. Era el primer pas, la primera aproximació als personatges. Calia que el text assolís més ritme, alleugerir-ne certs paràgrafs, introduir-hi les zones obscures que s'hi intuïen, però que s'obviaven. Calia anar definint els personatges, el fotògraf gay que havia decidit de viure a Roma i l'arquitecta carregada de diners que no sabia massa bé que fer amb la seva vida i que tenia un problema que volia explicar. A partir d'aquest moment, vam anar perfilant l'estructura textual. I l'obra que inicialment es deia La devastació va començar ja a ser Via Roma.
 |
Fotos: Laura Algué
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada