Ahir després de l'assaig vam penjar el primer cartell. La foto la va fer en Quique!
dimecres, 28 de desembre del 2011
dimarts, 27 de desembre del 2011
diumenge, 18 de desembre del 2011
El tió regala La Devastació
PROMOCIÓ:
Només el dia 24 de desembre podreu adquirir les entrades a la taquilla del TMP a 8 €!
(Després 10€ / Jubilats i estudiants de teatre a 5€)
Només el dia 24 de desembre podreu adquirir les entrades a la taquilla del TMP a 8 €!
(Després 10€ / Jubilats i estudiants de teatre a 5€)
dijous, 15 de desembre del 2011
dijous, 1 de desembre del 2011
diumenge, 20 de novembre del 2011
divendres, 18 de novembre del 2011
ESTRENA de l'obra
FUNCIONS AL TEATRE MUNICIPAL DE PALAFRUGELL:
DIVENDRES 27
DISSABTE 28
DIUMENGE 29
GENER DE 2012
(ESTRENA)
dissabte, 20 d’agost del 2011
Primera sessió amb l'Alba Danés
Aquest agost descansem amb els assajos però l'aventura continua i hem començat a fer sessions de fotografia amb l'Alba Danés per treballar la imatge de La Devastació.
Amistat, records, cruesa... i una mica de sang! Poc a poc us anirem ensenyant també com evoluciona la imatge de l'obra. Bon estiu!
dilluns, 20 de juny del 2011
Ja assajem!
Primers assajos i rectificacions de text amb en Quique Culebras, director.
Fotos: Alba Danés
divendres, 14 de gener del 2011
dimarts, 11 de gener del 2011
La Música
Un dia la Laia s’adona que no està sola. Que hi ha la música. Com una droga. Al principi de tot van ser les nits d’insomni; les nits despacients de l’adolescència, dins la tebior de l'habitació on dormia; on sempre estava sola. Es fa difícil descriure l’ansietat a les cames, estirada al llit; l’agitació silenciosa dels músculs, lenta i laboriosa com un insecte. L’assumpció immòbil de tots els silencis i les remors minúscules que omplen la casa, els mobles, els calaixos. Aleshores tots els desficis s’acumulen al pensament i el son es fa tan llunyà i inabastable com la calma o el simple repòs. Ni tan sols la masturbació és cap salvació de res; a penes destensa… Però la música… Ah! La música! Un dia va descobrir que els discos de Vivaldi o Bach desfermaven en ella sensacions més plaents que no pas el pop que escoltava amb les amigues. Una tarda de diumenge lenta i autumnal que va acompanyar eI seu pare al Palau de la Música va ser l’inici de tot. No en recorda res, d’aquell concert; ni els autors ni els intèrprets; però sí que aquella nit en arribar a Cadaqués va prendre un d’entre tots els discos que el seu pare guardava en un prestage del menjador: tenia una portada groguenca, ocupada totalment per 30 contactes fotogràfics amb la imatge d’un pianista despentinat i amb una gesticulació exagerada, teatral, vestit amb una camisa blanca abotonada fins al coll. En quant va escoltar aquell vinil, va minvar d’immediat la sensació incòmoda i ansiosa que li ofegava el cos.
Mai no li agraïrà prou, el Maurici, que li regalés aquell disc; en fer-ho, va usar l’exclusiva cerimoniositat de qui regala l’únic mapa existent que porta al país de Shangri-la. Pròpiament, com si fossin uns escollits.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)