Definitivament, en Maurici no se la pot treure del cap. Amb la seva amiga Laia han passat moltíssimes estones escoltant l'Aria de les Variacions Goldberg enregistrada per Glenn Gould. A Cadaqués, a Siena, i aquesta nit també a Roma. Com diu el propi Maurici, l'Aria desconvoca el dolor, fa de Sherezade, postposa la mort, hipnotitza la solitud, anestesia les desolacions. "Si estiguéssim sempre escoltant les Goldberg, mai no ens passaria res. Seríem immortals."
Glenn Gould ve enregistrar dues vegades les Variacions Goldberg de Johan Sebastian Bach; la primera, que va ser també la seva estrena als estudis de gravació, l'any 1955; la segona, l'any 1981, poc abans de morir. És magnífic escoltar Gould, però també ho és veure'l. Assegut damunt una cadira desproporcionadament petita en referència al piano, sembla teixir la música; com si la construís en aquells precisos moments. Maníac, malalt, egocèntric i excèntric, Glenn Gould ha esdevingut una de les icones del SXX. Hi ha fins i tot qui dubta que les Goldberg existíssin abans d'ell.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada