La Devastació

2012-01-29T07:35:00.000-08:00

Moltes gràcies de part de tot l'equip de La Devastació, fins molt aviat!

foto de Sergi Farres

Ja hi som!

2012-01-24T02:52:00.000-08:00

Relaxació després d'un dia molt intens al Teatre Municipal de Palafrugell, divendres estrenem!

En Maurici i la Laia

2012-01-19T15:44:00.000-08:00

FOTO: ALBA DANÉS

Ja tens la teva entrada?

2012-01-19T14:24:00.000-08:00

Pots comprar la teva entrada al TELENTRADA

Monte Caprino

2012-01-17T15:27:00.000-08:00

"I ara, vine amb mi al Monte Caprino... veuràs quines imatgeries renaixentistes, quins perfums de xiprer i de suor...! Molt millor que els perfums amb què et dutxes..."

LA FORNARINA

2012-01-14T11:22:00.000-08:00

"No pateixis, jo ho he tingut sempre molt clar, que miraves les meves tetes com qui mira les de LA FORNARINA"

Cliqueu aquí per veure l'entrada a Viquipèdia

detall interior de l'escenografia

2012-01-03T14:11:00.000-08:00

En Ricardo Sayago, l'escenògraf, ens ha deixat aquest regal a l'interior de l'escenografia. Això no pot fallar!

cartells a la vista!

2011-12-28T08:31:00.000-08:00

Ahir després de l'assaig vam penjar el primer cartell. La foto la va fer en Quique!

més assajos

2011-12-27T04:45:00.000-08:00

fotos: Alba Danés

El tió regala La Devastació

2011-12-18T13:41:00.000-08:00

PROMOCIÓ:

Només el dia 24 de desembre podreu adquirir les entrades a la taquilla del TMP a 8 €!
(Després 10€ / Jubilats i estudiants de teatre a 5€)

Comença la promoció!

2011-12-15T13:52:00.001-08:00

Aquest vídeo ens l'ha fet l'Alba Danés!

Estrena 27, 28 i 29 de gener de 2012

2011-12-01T03:24:00.001-08:00

2011-12-01T02:23:00.000-08:00

2011-11-20T04:13:00.000-08:00

ESTRENA de l'obra

2011-11-18T14:35:00.000-08:00

FUNCIONS AL TEATRE MUNICIPAL DE PALAFRUGELL:

DIVENDRES 27

DISSABTE 28

DIUMENGE 29

GENER DE 2012

(ESTRENA)

Maurici, una mirada.

2011-11-18T14:32:00.000-08:00

www.mauricifita.tumblr.com

Primera sessió amb l'Alba Danés

2011-08-20T12:09:00.000-07:00

Aquest agost descansem amb els assajos però l'aventura continua i hem començat a fer sessions de fotografia amb l'Alba Danés per treballar la imatge de La Devastació.

Amistat, records, cruesa... i una mica de sang! Poc a poc us anirem ensenyant també com evoluciona la imatge de l'obra. Bon estiu!

Ja assajem!

2011-06-20T11:47:00.000-07:00

Primers assajos i rectificacions de text amb en Quique Culebras, director.

Fotos: Alba Danés

Improvisació

2011-01-14T02:03:00.000-08:00

Fotos: Laura Algué

La Música

2011-01-11T11:02:00.000-08:00

Un dia la Laia s’adona que no està sola. Que hi ha la música. Com una droga. Al principi de tot van ser les nits d’insomni; les nits despacients de l’adolescència, dins la tebior de l'habitació on dormia; on sempre estava sola. Es fa difícil descriure l’ansietat a les cames, estirada al llit; l’agitació silenciosa dels músculs, lenta i laboriosa com un insecte. L’assumpció immòbil de tots els silencis i les remors minúscules que omplen la casa, els mobles, els calaixos. Aleshores tots els desficis s’acumulen al pensament i el son es fa tan llunyà i inabastable com la calma o el simple repòs. Ni tan sols la masturbació és cap salvació de res; a penes destensa… Però la música… Ah! La música! Un dia va descobrir que els discos de Vivaldi o Bach desfermaven en ella sensacions més plaents que no pas el pop que escoltava amb les amigues. Una tarda de diumenge lenta i autumnal que va acompanyar eI seu pare al Palau de la Música va ser l’inici de tot. No en recorda res, d’aquell concert; ni els autors ni els intèrprets; però sí que aquella nit en arribar a Cadaqués va prendre un d’entre tots els discos que el seu pare guardava en un prestage del menjador: tenia una portada groguenca, ocupada totalment per 30 contactes fotogràfics amb la imatge d’un pianista despentinat i amb una gesticulació exagerada, teatral, vestit amb una camisa blanca abotonada fins al coll. En quant va escoltar aquell vinil, va minvar d’immediat la sensació incòmoda i ansiosa que li ofegava el cos.

Mai no li agraïrà prou, el Maurici, que li regalés aquell disc; en fer-ho, va usar l’exclusiva cerimoniositat de qui regala l’únic mapa existent que porta al país de Shangri-la. Pròpiament, com si fossin uns escollits.

El plaer

2010-12-21T10:08:00.000-08:00

La Laia perd els dies a Cadaqués i no sap com treure’s del cim la malvolguda sensació d’ansietat que li produeixen els dies, les hores, el pas fastigós dels minuts. La Laia pensa sempre que perd el temps, i no és capaç de fer-hi res. Tampoc no té les ganes ni l’energia necessària per canviar les coses. Només quan és a prop del Maurici li minva un xic el malestar minúscul que li mina el trajecte que uneix la seva gola amb el seu estómac. Sovint sent unes basques imprecises, però ben notòries. Aleshores s’estira nua al llit i es deixa anar escoltant un adagi lentíssim d’Scarlatti; pren l’ampolla de Prada (en la versió de fleur d’oranger) que té damunt la tauleta de nit i se’n ruixa amb abundància el cos. Durant molt de temps, aquesta ha estat per a ella la luxúria més extrema, el plaer més excels.

Roma: la Piazza della Rotonda

2010-12-21T09:42:00.000-08:00

Certament, la Piazza della Rotonda, amb el Pantheon de front, és la plaça més bella de la ciutat on totes les piazze són belles. Cal anar-hi just a la matinada, venint de prendre unes copes al Campo de Fiore, camí del Corso. Aleshores, la ciutat està buida i la BSO precisa no és altra que qualsevol dels concerts barrocs que sovint escolten la Laia i el Maurici. De nits, els portals enormes del Pantheon semblen les portes a qualsevol dels cercles que el Dante descrivia a la Divina Comèdia. En cap altre lloc, però, no fa bo d’estar que no sigui aquí.

Al Maurici, quan torna sol al seu pis de la Via della Vite, li agrada acostar-se a les columnes gegantines del temple. Sap que dins hi ha la tomba de Raffaello Sanzio, i en coneix l’epitafi: Ille hic est Raphael timuit quo sospite vinci, rerum magna parenset moriente mori (Aquí reposa Raffaello; mentre era viu, la Natura temia d’ésser vençuda per ell; ara que és mort, tem de morir). Hi ha també la tomba d’Arcangelo Corelli, un dels seus músics de capçalera, si es pot dir així.

A vegades també hi passa quan torna del Monte Caprino (un dels llocs clàssics del cruising romà). Aleshores, després d’haver pres alguna pastilla per calmar l’ansietat i preparar el repòs, és quan més li agrada la ciutat. Podria entrar directe al Corso des de la piazza Venezia, però prefereix perdre’s pels carrers paral·lels; travessa el Largo di Torre Argentina, passa per la Piazza Minerva i arriba al Pantheon. Després, passa pels carrerons propers al Parlament i arriba a la Via della Vite. Pren aigua de la font que hi ha al costat del portal on viu; pren l’ascensor; s’empassa una altra pastilla i escolta música en el seu mp3, preferentment Bach. Molt sovint -és cert- quan les pastilles no funcionen, pensa en la Laia.

El Pantheon en una de les magnífiques vedute del mestre Piranesi.

Primera trobada

2010-12-15T06:31:00.000-08:00

Ens vam trobar a la seu de l'Aula de Teatre que dirigeix en Dani Rebollo, al Teatre Municipal de Palafrugell. Hi érem tots. Fins i tot els personatges, que aleshores eren només uns noms escrits en uns folis, on es lamentaven profundament de tot allò que els passava, els passaria i els havia passat. En Quique ens va demanar d'arribar a l'extrem del text, d'anar-lo buidant fins arribar als racons més amagats dels personatges. Era un divendres de tardor.

Durant l'estiu en Gerard havia escrit un text en excés narratiu, però amb una decisió dramàtica irrevocable. La proposta venia de l'Olga i en Dani. I també van ser ells els qui van proposar en Quique de dirigir l'obra. A la primera trobada vam sentar les bases d'allò que tots plegats preteníem. La Laura es va sumar al projecte per fer-ne les fotos i alhora presentar la proposta com a final de carrera.

L'Olga i en Dani van fer una primera lectura del text que havia escrit en Gerard. Era el primer pas, la primera aproximació als personatges. Calia que el text assolís més ritme, alleugerir-ne certs paràgrafs, introduir-hi les zones obscures que s'hi intuïen, però que s'obviaven. Calia anar definint els personatges, el fotògraf gay que havia decidit de viure a Roma i l'arquitecta carregada de diners que no sabia massa bé que fer amb la seva vida i que tenia un problema que volia explicar. A partir d'aquest moment, vam anar perfilant l'estructura textual. I l'obra que inicialment es deia La devastació va començar ja a ser Via Roma.

Fotos: Laura Algué

Els concerts d'estiu a l'església de Cadaqués

2010-12-03T07:35:00.000-08:00

Les millors llunes del món són les de juny. Penjades dalt del Pení, il·luminen la badia amb la destresa d’un farer. La Laia solia anar a concert, i després de trobar-s’hi amb el Maurici, li proposava d’anar a fer un bany. Baixaven veloços els carrers empedrats i irregulars que van de l’esgésia a la platja, i mentre s’endinsaven dins l’aigua comentaven les fugues i fuguettes que els clavicèmvals proposaven metòdics. Aleshores, no hi havia res que els pogués agradar més. Bach, Corelli, Scarlatti, Pergolesi, Telemann… qualsevol traça de música barroca els empenyia a escoltar-ne una altra, i aquesta a una altra, i així fins l’infinit. El juny era el principi dels concerts i va va ser un juny també quan una nit de Sant Joan van iniciar un camí que acaba a Roma, en un pis petit i plàcid de la Via della Vite.

La vida és una successió de muntanyes russes que giren a diferents velocitats. La muntanya russa de l’adolescent és veloç com l’electricitat; sovint, la pròpia acceleració centrífuga t’escup del cercle, i resulta feixuc i dificultós tornar-hi a entrar amb les mateixes condicions. Massa vegades, tant la Laia com el Maurici havien tingut aquesta sensació. Una nit de Sant Joan van sortir del cercle i durant anys van maldar per tornar-hi. Tan fàcil com era: només calia desescriure el camí i tornar a l’inici de tot.

Per començar, l'Aria de les Variacions Goldberg, en mans de Glenn Gould

2010-12-02T08:10:00.000-08:00

Definitivament, en Maurici no se la pot treure del cap. Amb la seva amiga Laia han passat moltíssimes estones escoltant l'Aria de les Variacions Goldberg enregistrada per Glenn Gould. A Cadaqués, a Siena, i aquesta nit també a Roma. Com diu el propi Maurici, l'Aria desconvoca el dolor, fa de Sherezade, postposa la mort, hipnotitza la solitud, anestesia les desolacions. "Si estiguéssim sempre escoltant les Goldberg, mai no ens passaria res. Seríem immortals."

Glenn Gould ve enregistrar dues vegades les Variacions Goldberg de Johan Sebastian Bach; la primera, que va ser també la seva estrena als estudis de gravació, l'any 1955; la segona, l'any 1981, poc abans de morir. És magnífic escoltar Gould, però també ho és veure'l. Assegut damunt una cadira desproporcionadament petita en referència al piano, sembla teixir la música; com si la construís en aquells precisos moments. Maníac, malalt, egocèntric i excèntric, Glenn Gould ha esdevingut una de les icones del SXX. Hi ha fins i tot qui dubta que les Goldberg existíssin abans d'ell.

L'OBRA

2010-11-30T10:12:00.001-08:00

L’acció transcorre en un apartament del centre de Roma. Dos personatges, durant una nit, viuran moments d’una intimitat violenta i tendra alhora. La Laia és filla d’una família rica, arquitecta i pija, de Cadaqués. El Maurici és també de Cadaqués; és gai, fotògraf, viu a Roma i és amic de la Laia des de l’adolescència, quan es van conèixer als concerts de música clàssica que a l’estiu es programen a l’església de Santa Maria. Tenen trenta anys. La Laia es presenta a l’apartament romà del Maurici amb una urgència inesperada per explicar-li tot un seguit de confidències sobre el seu nòvio, el Roc, el qual ha intentat suicidar-se. La primera part de l’obra finalitza quan els dos protagonistes decideixen sortir a prendre unes copes pels bars del Campo de Fiore.

La segona part s’inicia quan aquella mateixa nit tornen a l’apartament, un pèl beguts, i recorden una nit de Sant Joan de la seva adolescència, una nit amb la lluna més gran del món i tot de coets que petaven insolents alhora que descobrien els seus propis delits.

Parella de sexualitat difícil, el Maurici freqüenta els llocs romans del cruising, i la Laia gaudeix més de la música, els perfums i les sabates que no del propi sexe. El vi, l'Adagio for strings de Barber, l'estiu, la por, la sida, la solitud, l'Aria de les Goldberg de Bach, el sexe i la bellesa són la clau de volta d'una història ben particular. Quan tot el món s'esfondra al seu entorn i només Roma manté la bellesa del món, quin camí seguiran els nostres protagonistes?

EL DISSENYADOR DE LLUM

2010-02-01T11:02:00.000-08:00

AGUSTÍ FERNÁNDEZ

Llicenciat en història de l'art per la Universitat de Barcelona.

Després d'un breu intent al món de l'ensenyament, comença a treballar des de l'any 2000 al Teatre Municipal de Palafrugell com a tècnic, al llarg d'aquests anys a compaginat les seves tasques de comissari en exposicions amb el món de les arts escèniques, desenvolupant les tasques d'il·luminació i sonorització en més de 300 espectacles de teatre, música i dansa.

FOTO: ALBA DANES

2010-02-01T10:59:00.000-08:00

JAUME XICOIRA

Estudia gravació i postproducció d’àudio a Mk3-Barcelona i luminotècnia per a arts escèniques a l’Institut del Teatre de Barcelona després d’haver cursat els estudis de música a l’Escola de Música de Palafrugell. Concretament de llenguatge, harmonia, piano i guitarra.

Des dels 15 anys es dedica dins del negoci familiar a muntar equips de llum i so de petit format aplicats al món de les convencions i festes privades. Al cap d’uns anys enfoca la seva professió cap a la tècnica del so i la il•luminació aplicada al teatre, festivals de dansa, concerts de rock, congressos, meetings, etc.

Actualment és autònom treballant per diferents empreses de Catalunya del sector audiovisual.

Ha treballat a la majoria de teatres de Girona i Barcelona, al grup Prisa, al Teatro Verdi de Pisa i a la major part d’hotels i restaurants de Girona equipant festes i convencions.

És responsable tècnic de l’espectacle “Els Pastorets de Palafrugell” des del 2007 fins a l’actualitat, del Viacrucis Vivent de Palafrugell en les edicions del 2008, 2009 i 2011 i forma part de la companyia Les Bambolines de Palafrugell com a responsable tècnic.

FOTO: ALBA DANÉS

LES FOTÒGRAFES

2010-02-01T10:55:00.000-08:00

ALBA DANÉS

Nascuda a Olot l’any 1986 és Llicenciada en Periodisme i Tècnica Superior en Fotografia Artística per l’Escola d’Arts i Superior en Disseny d’Olot. Col·labora en diferents mitjans de comunicació i es dedica professionalment al món de la comunicació, especialitzada en nous formats i canals comunicatius en l’àmbit cultural.

A nivell fotogràfic treballa en projectes creatius personals, amb una mirada que no deixa de ser conceptual i en bona part sociològica i que presenta virtualment a www.albadanes.com.

Ha exposat al Mostrar’t Girona 2012, al Festival Internacional de Fotografia Emergent de Lleida, a la Biennal Olot Fotografia 2010, a Inund’Art Mostra d’Art de Girona, a la col·lectiva Mesclat, no agitat a la Sala 15 d’Olot i forma part de l’exposició solidària i itinerant Bòsnia el present després de la guerra. També ha publicat articles i fotografies a la revista musical Enderrock, al Setmanari Directa, El Punt i a la revista Sons.

En aquest projecte Alba Danés ha aportat la seva mirada més personal sempre tinguen en compte les característiques del protagonista, endinsant-se dins la ment del fotògraf. S’ha encarregat de la imatge i disseny de La Devastació i de les fotografies que es visionen durant l’obra així com les que s’exposen a la fictícia web del protagonista Maurici Fita (www.mauricifita.tumblr.com).

LAURA ALGUÉ

Nascuda a Palamós.

El projecte va començar amb la presència de Laura Algué, qui va fer un seguiment dels assajos de la producció. És fotògrafa del Pla de Barris de l’Ajuntament (evolució del barri de la sauleda), fotografies que s’han difós al web municipal i a la revista Can Bech, 2010.

Ha participat a la revista de l’habitatge de Palafrugell, 2011 conjuntament amb el dissenyador Marc Garrido. Les seves fotografies van promocionar el cicle “Flors i Violes, 2010” de l’Ajuntament de Palafrugell. Ha estat fotògrafa de la darrera edició del Festival de Jazz Costa Brava, Flors i Violes i també ha fotografiat directes de Marc Parrot i Mazoni. El 2010 va col·laborar amb la creació de l’escenografia de l’ultim treball de Marcel·lí Antúnez, Metamembrana.

L'ACTRIU

2010-02-01T10:53:00.000-08:00

OLGA CERCÓS

En la seva formació com a actriu participa al laboratori de creació escènica LABCANAL: Argelès sur Mer, amb direcció d'Àlex Rigola, cos amb Ferran Carvajal i veu amb Nina.
Realitza cursos d’interpretació amb Montse Esteve, teatre i multimèdia amb Martí Sànchez i Bea Liebe, Workshop “Teatre en Movient” amb Fabriccio Chiodetti, de la Cia. Phillipe Genty, Màscara Neutra amb Gisèle Barret, Clown amb Jon Davison. Fa el Primer i Segon curs de teatre a l’escola Estudis de Teatre de Barcelona.

La seva formació es complementa amb Claqué Avançat amb Enric Torné i Laia Molins, Cant-foniatria amb Anna Garrell, Laboratori de Solos de dansa amb Andrés Walksman. Cia. General Elèctrica i els cursos de Preliminar a Tercer de Solfeig i Piano a l’escola de Música Rita Ferrer. És diplomada en Magisteri de Primària per la Universitat de Barcelona i Llicenciada en Psicopedagogia per la Universitat Oberta de Catalunya.

Participa com a actriu a "Sala d'espera: futur" d'O. Kluck, dir. Christina Schmutz i Frithwin W-L, al T.Tantarantana desembre'11. LABCANAL: Argelès sur Mer; dir. Àlex Rigola, mostra al festival Temporada Alta 2011. Al concert-espectacle "Vull tornar-te a veure", dramatúrgia d'Helena Tornero. A “Llendes no urbanes” i “Llegendes medievals” amb la pianista Marina Pagès, “Plaer: el gust és nostre” i “Parelles” amb l’actor Dani Rebollo; “-X : relats eròtics” , “De princeses i reis” i “Tastet de lletres” (relats per a adults). “Sí, Daniela: Sida” amb La Jarra Azul. És protagonista a “Les portes de la memòria” (català, castellà i anglès) al call de Girona i a “El meu país” a la Fundació J.Pla. Fa d’actriu amb la Cia. Kaddish, sota la direcció de Xavier Giménez, en les propostes de teatre experimental: ”Leonce i Lena” ; “Penteu i les Bacants Asiàtiques” , “Tirant Lo Blanc La” de C.Hac Mor (també se’n va fer una lectura a l’Espai Teatral Joan Brossa (BCN), “Ú no és ningú” de J.Brossa, temporada a l’Espai Teatral Joan Brossa (BCN) –entre d’altres-.

També va fer d’actriu amb la Cia. Associació i Experimentació Teatral (AIET) a l’obra “Amb el Genoll” de X.Giménez i X.Otero, dirigida per P. Gurrola (representacions a diferents indrets de Catalunya i a la cuina del Festival El Grec).

Ha treballat com a narradora oral i actriu en campanyes de dinamització lectora de la Diputació de Girona i de la Fundació Bertelsmann. Amb aquesta darrera amb l’espectacle “La nit màgica” fent gira per Espanya.

En el món Audio-Visual col·labora com a actriu a els curts: “Diari de bicicleta” de Meri Collazos, guanyador del concurs Miri senyor Alcalde", “La despedida” de Ruth Bosshard, “Luces, cámara... corten!” de Núria Amigo, “Sebastian” de Yaiza Zerpa, “Vent a les orelles” d’Ismael Glück. DOBLATGE al documental “Les Benedictines” IDEP, “El Mercat de les Flors” IDEP, i al curt “Sebastian” de Yaiza Zerpa.

L'ESCENÒGRAF

2010-02-01T10:52:00.000-08:00

RICARDO SAYAGO

Va treballar a l'Argentina com a realitzador escenogràfic, tècnic i tramoista a la productora SAPUCAY PRODUCCIONS i amb els productors ROBY CARRERAS, CARLOS BACCHI.

Les primeres passes realitzades al món artístic van ser amb els aprenentatges i experiències de tres grans persones en els estudis de l'art escènic: dibuix artístic amb Robert (Chicho) Panarisi, realització escenogràfica amb més de 40 anys de trajectòria a teatre, televisió i grans esdeveniments artístics Martín de Los Santos; i a l aposada en escena de decorats, tècniques, formes, volums, tallats... amb l'escenògraf Sergio Ríos.

Des del 1994 fins el 2006, a l'Argentina, ha fet escenografies per a comèdies, teatres de revistes i music hall amb Nito Artaza i Miguel Angel Cherruti, totes elles en produccions de màxima taquilla.

Arriba a Catalunya el 2008 i fins el dia d'avui ha realitzat escenografies per a les obres "No em toqueu la flor", "Mort accidental d'un anarquista", "Quaderns de Josep Pla", "Mar i Cel", "Els Pastorets de Palafrugell", per a diferents produccions de l'aula de Teatre de Palafrugell, "El pessebre vivent de Palafrugell", "La passió" de Setmana Santa o la "Cavalcada de Reis" de Palafrugell.

Foto: Alba Danés

L'AUTOR

2010-02-01T10:51:00.001-08:00

GERARD PROHIAS

És Llicenciat en Filosofia i Lletres secció Filologia catalana per la UAB. Complementa la formació en cursos com de gestió cultural a la Universitat de Girona. Actualment és el Tècnic de Cultura de l'Ajuntament de Palafrugell i el redactor de la crònica del Baix Empordà de la Revista de Girona.

Ha estat membre del jurat del Festival de Poesia de Girona organitzat per la Casa de Cultura de Girona de la Diputació de Girona i ha format part del col·lectiu d’escriptors Germans Miranda (Jordi Galceran, Matthew Tree, Guillem Martínez, Carles Capdevila, David Cirici, Albert Om, Toni Soler, Enric Gomà, Jordi Serra, Jordi Puntí, Pep Bras, Piti Español, Gerard Prohias).

Les seves publicacions són, entre d’altres: C&C Candelaria/Calella, Ajuntament de Palafrugell i Revista de Palafrugell; Dels estius, Col·lecció Josep Pla, núm. 10, Diputació de Girona, Contes per a nenes dolentes, Germans Miranda, Editorial Columna, Barcelona, La vida sexual dels germans M., Germans Miranda, Editorial Columna, Barcelona, Adéu Pujol, Germans Miranda, Editorial Columna, Barcelona; Rodolfo Candelaria. Una vida davant les Formigues, Edicions Costa Brava, Palafrugell; Sahrauís. Novembre als campaments de Tindouf, Ajuntament de Palafrugell.

Ha col·laborat a Diumenge AVUI, Revista de Girona, La Proa del Baix Empordà, Ràdio Palamós,Revista de Palafrugell, Revista Gavarres i Revista del Baix Empordà.

Ha obtingut el 1r Premi de Narrativa, XV Convocatòria Premis de literatura Goleta i Bergantí, Diputació de Barcelona i Ajuntament de Masnou: Les llunes de juny; abril de 1993, el1r Premi radiofònic convocat per Catalunya Ràdio pels guions i presentació del programa Hostes vinguerende Ràdio Palamós. 1998 i el 1r Premi de narrativa curta de la XIX edició del Premi de Narrativa en valencià Felipe Ramis; Ajuntament de La Vila Joiosa. Un rèquiem, juny de 2000.

FOTO: ALBA DANÉS

L'ACTOR

2010-02-01T10:51:00.000-08:00

DANI REBOLLO

Es va formar com a actor d’art dramàtic a l’escola El Timbal Barcelona, ha fet cursos de dansa aèria ambDeambulants, dansa contemporànea a Palfrugell i l’EMDCde Celrà, veu a l’Escola de Musica Rita Ferrer de Palafrugell i amb Viv Manning a Barcelona, màscara ambLa Genial a Torroella de Mongrí, mim amb Quique culebras, postgrau de teatre musicat a l’escola El Gallinerde Girona i III Postgrau de “Teatre i Educació” amb Àngel Serra, Tomàs Motos, Xema Palanca, José Sanchis Sinisterra i Georges Laferrière. Institut del Teatre de Vic,“La representació teatral” a la UOC.

A actuat en l’obra ¨Berlin, Alter Platz nº2” Francesc Lorenzo i Gàcia. Palafrugell.

“Nadie” Performance sobre el text de Eduardo Galeano, i “Comença en tu” , “ Un vestit nou”, “Gestaccions” i “Educacció” amb la Cia. Ad’a Performance. “Plaer” i “Parelles” diversos autors , amb el grup ODO Teatre.“ L’Ocupa del Nínxol” de R. Minoves, Cia. Maramar. La Bisbal. FIMI (Fira Internacional de la Màgia i la Il·lusió) Palafrugell. Mowgli” de Salvador Puig,Agrupació teatral de les comarques Gironines. “Somni d’una Nit d’estiu” W. Shakespeare, Cia. El timbal, Barcelona.“La Història de Babar” de Fr. Paulenc i textos de J. Brunhof, XVI Festival Internacional de música de Torroella de Montgrí. “Els Cecs” de M. Maeterlinck, Cia El Galliner, Girona.“Tres Sombreros de Copa” de M. Mihura, Cia. Escaramussa, Palafrugell.

Ha participat com a narrador en diversos actes, cantates i recitals publics i privats. Ha treballat com locutor de ràdio a Ràdio Palafrugell. Ha protagonitzat un dels espots publicitari de TV3, per a Clickair i TV3+25, la telesèrie “Els Roure” per a diferents emissores locals, Rebujito Produccions i el programa “Somos los Junashows”, Tele Taxi Televisió, Barcelona, el magazin “Plató Punxat”, Televisió de Girona . Ha dirigit l’espectacle “Hispánia i different” per a la companyia La DolçaVita. Treballa com a dinamitzador cultural amb empresa pròpia “Dell’ Arte” Espectacles, per diversos Ajuntaments i ha esta membre del Jurat del concurs de teatre amateur de les comarques Gironines VISIONAT, Agrupació teatral de les comarques Gironines i la Diputació de Girona. Actualment treballa com director de l’Aula de teatre de Palafrugell i l’Aula de Teatre de Quart i és Coodirector de l’Aula de teatre de la Bisbal d’Empordà.

EL DIRECTOR

2010-02-01T10:47:00.000-08:00

QUIQUE CULEBRAS

Va treballar com actor en “El Cantar de Mio Cid” a les ordres de Juan Pedro de Aguilar

el 1987 i des de d’aquell moment no ha parat d’explorar el món de l' expressió escènica

en tots els formats. Format a València i París (on va estudiar mim corporal dramàtic, a

l’ Ecole de Etienne Drecroux i direcció a la Sorbonne). Va viure a Barcelona el 1994, on es

forma i treballa com a titellaire amb Jordi Bertran i estudia escriptura dramàtica als tallers

d’escriptura dramàtica de l’Obrador de la Sala Beckett de Barcelona (amb Carles Batlle,

Paco Zarzoso, Victoria Spunzberg o Marc Rosic).

Ha escrit: “Dulce y Cruel una película de Almodódovar” (lectura dramatitzada a l’Obrador de

la Sala Beckett de Barcelona), ”1300 Gramos” (estrenada a la RESAD de Madrid per Juanjo

de la Fuente), “La Carcoma”, “La Ceniza” i “Mírame Bien” (actualment en procés de producció)

per a la seva companyia TeatrodeCERCA, fundada conjuntament amb Oriol Grau, Eduardo

Telletxea, Carmen Flores y Laura Barba. Aquest grup realitza propostes de “teatre domèstic”

peces que es representen a cases particulars, a escassos centímetres dels espectadors.

Ha estat director i adaptador d’“El perfume de nuestra tierra”, a partir del llibre del mateix títol

sobre el conflicte palestí; “Tot és Veritat” peça autobiogràfica sobre el càncer en primera persona;

“Postdata: tu gato ha muerto” per a La Bámbola Producciones (Madrid, 2009); “La Fierecilla

Domada” de W. Shakespeare; i“28 Céntimos” de creació col·lectiva per el Grupo Teatre8 (2010).

Ha format equip creatiu (escriptura, actuació i direcció) a “Correspondencia” amb D. Chinchilla,

a “Blind” i “Sácatela tú” amb Damian Hayward (Premi Públic i Jurat al Festival Teatre Emergent).

Com a titellaire ha treballat amb Jordi Bertran i Puy Segurado. Es coofundador de la

Cia. Entremanos, teatre d’ objectes, amb qui ha muntat, en col·laboració creativa

amb Oscar Olavarría (La Claca teatre), l’espectacle "Tres cosas hay en la vida".

Amb la seva companyia TeatrodeCERCA i amb el recolzament de la Fundació Romea va portar

a escena “Fando y Lis” de F. Arrabal al Festival de Teatre d’ Autor Contemporani

d’Alacant, (temporada al Tantarantana de Barcelona, octubre-novembre 2009).

És al mateix temps professor de teatre (diversos tallers de teatre en Girona, Reus, Barcelona

i a l’acadèmia Acción-Escena de Madrid) i comunicació (Màster en Abogacía de la Universidad

de Tarragona Rovira i Virgili).

Foto: Alba Danés